El coneixement científic està en constant evolució. La realitat pot anar canviant, però més ràpid canvien les tècniques i les metodologies que tenim a disposició per analitzar-la, estudiar-la i conèixer-la amb mes detall i profunditat. Això no vol dir que el cos de coneixement es inestable i ens pot generar dubtes; simplement cada dia sabem mes de la realitat que ens envolta. Allò molt rellevant es si som capaços de traslladar aquests canvis al coneixement existent a la societat, si som capaços d’actualitzar el coneixement popular a mesura que en sabem mes. L’activitat científica no pot generar més incertesa de la imprescindible, ans al contrari ha de tendir cap a l’empoderament de la ciutadania per una interacció sostenible, justa i responsable amb la realitat.
Un exemple concret es el cas de la terminologia científica per designar les espècies vives. Les espècies poden evolucionar, però més ràpid pot anar canviant el nom científic amb el que les identifiquem. El desenvolupament i l’ús de noves tecnologies ens permet anar afinant en el coneixement de les seves particularitats que no deixen de ser la base de la seva identitat. Aquest canvi sovint no es trasllada a la societat, i els noms comuns dels éssers vius es mantenen.
Un cas singular es el de la botànica. Els botànics Oriol de Bolòs (1924 – 2007) i Francesc Masclans (1905 – 2000) van vetllar per adequar els noms populars de les plantes a les actualitzacions científiques dels termes. Cosa gens fàcil, per cert. Com li vols posar cipripedi a l’orquídia coneguda com les sabatetes de la Mare de Déu! Recentment, a mes, el XX Congres Internacional de Botànica (IBC) celebrat a Madrid el 2024 va decidir canviar alguns noms d’espècies de plantes per les seves connotacions morals i racistes. També hi ha experts que, ans al contrari, no voldrien canviar el nom científic per res, argumentant la universalitat del coneixement científic. Com sempre, de tot per a tothom…
La meva aportació, com a microbiòleg, a l’evolució terminològica dels éssers vius es en el camp dels bacteris. Això es el vaig fer durant la meva estada post doctoral al laboratori del Dr. Johan F. De Jonckheere a l’Institut d’Hygiène et d’Épidémiologie (IHE) de Brussel·les, anomenat després Institut Scientifique de la Sante Publique i últimament Sciensano, el nou institut nacional belga de salut pública. Com a expert internacional en l’estudi dels protists (amebes, en concret) en estat lliure, el Dr. De Jonckheere disposava de la tecnologia necessària per avançar en l‘estudi taxonòmic dels bacteris fotosintètics vermells del gènere Chromatium que havien estat protagonistes parcials de la meva tesi doctoral.
El resultat d’aquesta estada va ser la constatació que dues espècies considerades diferents fins aleshores Chromatium vinosum i Chromatium minutissimum eren pràcticament la mateixa. Així ho revelaven els estudis de riboprinting fets a l’IHE i publicats a la revista International Journal of Systematic Bacteriology (Mas-Castella, J., Guerrero, R., De Jonckheere, J.F. 1996. High degree of similarity between Chromatium vinosum and Chromatium minutissimum as revealed by riboprinting. Int. J. Syst. Bacteriol. 46, 922–925.)
Anys mes tard, estudis dels grups de recerca d’experts internacionals com Rodney A. Herbert, Rudolf Amann i Ulrich Fischer (W. Serrano et al. 2011. Systematic and Applied Microbiology 34, 590– 594) van confirmar, usant altres tecnologies, l’estreta relació entre aquestes espècies. Diuen al seu treball: “Thus, the low nucleotide diversity observed within the A. vinosum phylogroup, reinforced the close relationship of all these strains. Based on this data, the status of the species A. vinosum DSM 180T and A. minutissimum DSM 1376T as separate entities must be revised. Both type strains are similar in very many features as was reported by Mas-Castella et al. [1996] and Pavon and Gaju [1997]. In addition, our findings were also supported by the fact that the DDH relatedness within this group showed values >80% plausible for a single genospecies”.
Si som capaços d’entendre que el nom que identifica ara una espècie pot canviar per diferents motius, crec que podrem avançar en la comprensió de la ciència per part de la ciutadania.