Ningú s’ho podia imaginar, però va passar. Qui es podia esperar l’apagada elèctrica que vam patir el passat 28 d’abril, ni els efectes que va causar? Com pot ser que ningú amb competències en la gestió de la distribució elèctrica penses amb anterioritat que això pot passar i actués en conseqüència? Si no es preveuen bé els riscos, la veritat es que poden passar. També es cert que la previsió no sembla una de les nostres majors virtuts. Potser “algú” sí que ens pot ajudar a preveure millor tot posant de manifest totes les diferents opcions per poc versemblants que semblin. Penso que l’ús de la intel·ligència artificial (IA) per prevenir esdeveniments molt poc probables, que ningú s’esperaria, pot ser un gran avantatge. Aquest pot ser un dels grans beneficis de l’ús de la temuda IA.
Qui es podia esperar l’apagada elèctrica que vam patir el passat 28 d’abril, ni els efectes que va causar?
Una derivada de l’apagada total va ser que tothom va sortir al carrer. La gent que estava treballant, com que majoritàriament ja no es va poder treballar sense electricitat, van sortir al carrer, volent anar sobretot a casa o a comprovar com estaven fills o pares. No funcionaven les comunicacions. No teníem cap notícia de ningú, no sabíem com els havia agafat el tall de corrent elèctric. Les botigues, a les fosques, no podien cobrar per mitjans electrònics -els habituals avui en dia- i també van haver de tancar. A Barcelona, per exemple, les persones que viatjaven en metro van també sortir al carrer. La ciutat literalment es va saturar i això va evidenciar que no estam preparats per situacions en que tothom surti al carrer i es vulgui desplaçar. El disseny de l’espai públic, dels serveis públics, no estan fets per donar cobertura a tothom de cop. Del dia 28 hauríem d’aprendre per avaluar be la capacitat de càrrega de les ciutats: ningú es podia imaginar aquelles riuades de gent en un dilluns que semblava com qualsevol.
L’impacte sobre la població va ser molt gran. Una recent enquesta del CIS mostra que un 21,5% de les persones enquestades va passar por durant l’apagada; més les dones (un 29,1%) que els homes (13,5%). Sobre l’edat, van tenir principalment por les persones joves, entre 18 i 34 anys. La por pot venir de la incertesa que et genera aquesta situació mai vista. La gent mes gran hem viscut, per qüestions d’edat, moltes situacions en les que la incertesa es gran i, probablement, ja ens hem acostumat. La gent jove, en canvi, li falta encara molt per viure i no toleren probablement tant be la incertesa del futur proper. Hi ha però un altre factor que, combinat, podia haver causat pànic entre els joves: viure unes hores sense mòbil, sense connexió a Internet. Em va sobtar molt que, aquell dia, mes d’un jove em va preguntar sobre com anar a un carrer que estava allà mateix, a poca distància. També desconeixien quin bus podia apropar-los al seu destí. El caos, sense mòbil, sembla garantit. Potser faríem be d’acordar, entre tots, dedicar un dia al mes a entrenar-nos a viure sense mòbil ni internet. Ja no dic sense electricitat, que em semblaria ja massa exagerat.
En l’àmbit públic, els ciutadans volem pensar que la predictibilitat del funcionament dels serveis públics, i també del funcionament de l’administració pública està garantida. Pensem que mai pot marxar la llum totalment durant tant de temps, ni que cada dia pot haver una afectació a les línies del ferrocarril. Els episodis doncs de mal funcionament dels serveis públics, que certament poden passar, ens generen en els usuaris emocions i sentiments d’incomprensió. Quan son intensos i imprevisibles et generen una certa ansietat (com va ser el cas de l’apagada); quan son recurrents i una mica previsibles et porten a la indignació i a l’enuig.
En qualsevol cas, sembla una obvietat, però invertir en un recurs barat com pot ser una informació adequada, podria fer minvar l’estat de decepció i ansietat de la gent. Segons el CIS, durant l’apagada, el 59,6% de la població va considerar insuficient la informació que va donar el govern espanyol. En això, també la IA ens hauria de poder ajudar.
Publicat Eco de Sitges 9 de maig 2025