Moltes persones es fan fotos al costat dels seus ídols, ja siguin cantants, esportistes, actors, polítics, influencers, etc. Per mi, fer-me una fotografia amb en Francis Mojica o en James Lovelock es tot un honor.
La sensació que tens quan ets davant d’un científic que ha fet tant per avançar el coneixement és força especial. T’envaeix la impressió que aquella persona està molt més endavant teu, que pel seu cap han circulat idees, conceptes i experiències que mai ningú havia tingut abans. Voldries que el seu coneixement, que sembla fluir de les seves paraules, t’inundés i omplís cada racó del teu cap. Sovint, la pau i la confiança que emanen persones tan singulars son també característiques.
Tan en Francisco Juan Martínez Mojica (1963), microbiòleg de la Universitat d’Alacant, com en James E. Lovelock (1919-2022), químic atmosfèric anglès i investigador independent, els considero com herois de la nostra societat, persones en les que ens hauríem d’emmirallar. Aquests grans innovadors europeus van fer un pas de gegant endavant en el coneixement. Gràcies a Mojica i a la seva tasca de recerca durant molts anys amb bacteris halòfils, es podran salvar moltes vides, la qualitat de vida podrà augmentar i les teràpies gèniques avançaran considerablement. Gràcies a Lovelock, i a la seva teoria de Gaia, la visió del comportament del planeta Terra davant el sobreescalfament pot acabar de donar-los les pistes necessàries per fer-nos reaccionar davant els efectes del canvi climàtic.
Ambdós els vaig saludar a Barcelona amb motiu de conferències sobre la seva obra. A Mojica, el 2025, en l’acte de lliurament del 10è Premi Leandre Cervera a la trajectòria professional de la Societat Catalana de Biologia (SCB), on va explicar el seu camí per la ciència i com un fet que va descobrir i el va sorprendre’l als primers anys va acabar sent una troballa espectacular. El fet de perseverar fins acabar d’entendre el què passava es l’essència de tot científic.
Aquelles seqüències de DNA repetitives que trobava en bacteris van acabar sent un dels mecanismes mes fascinants de la biologia moderna (uns mecanismes de defensa per part dels bacteris) i va establir així les bases conceptuals que, anys després, portarien a desenvolupar les eines d’edició genètica basades en CRISPR-Cas9. Tot i que altres equips, com els de Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier (Premi Nobel de Química 2020), van aplicar aquestes troballes en tecnologies revolucionàries, la contribució de Mojica a la comprensió del mecanisme natural fou essencial.
Lovelock va donar una conferència el 2010 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Cal ser un geni per poder conceptualitzar la vida a la Terra de la manera que va fer ell. Va trencar la lògica imperant en la que hom pensa que els organismes vius viuen allà on els factors ambientals els permet desenvolupar-se. El seu coneixement com a químic el va ajudar a entendre que la vida al planeta es comporta com un superorganisme que controla les condicions ambientals del seu hàbitat, fent la Terra habitable. Gràcies a la teoria que Lovelock va desenvolupar podem ara entendre l’efecte dels gasos d’efecte hivernacle i com la vida altera les condicions d’habitabilitat del nostre món. Això ens hauria de fer molt més responsables del que som en l’actualitat.
El darrer llibre de James Lovelock (Novacene. The Coming age of Hyperintelligence) es tota una lliçó de que com hem estat capaços d’alterar les condicions de vida de la Terra durant l’era actual, l’antroprocè, i de com podrem sobreviure en el futur. Si es que fem alguna cosa positiva per fer-ho…