Un any després de l’inici dels abocaments de residus urbans de la ciutat de Barcelona a la Vall d’en Joan al Garraf, naixia oficialment el 18 de febrer de 1975, avui fa 44 anys, l’ecologisme a Catalunya. Segons explica Campmany¹, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona van participar en una sessió Ramon Margalef, Ramon Folch, Carles Gràcia, Joaquim Monturiol, Pau Pérez de Pablo, Joan Anton Raventós i Joan Senent-Josa. Aquests darrers tres, de l’Escola d’Espeleologia de Catalunya, van ser els autors d’un demolidor informe sobre la contaminació que l’abocador ja havia generat en pous i el riu subterrani de La Falconera. A l’acte es va llegir el Manifest de Garraf² que feia èmfasi en la necessitat que els coneixements científics es tinguessin en compte a l’hora de prendre decisions polítiques. Entre els seus punts –els quals gairebé es podrien subscriure avui fil per randa-, volem destacar-ne el tercer (Democratización de la política científica en España, en el sentido de adecuarla a las necesidades inmediatas de la inmesa mayoría de la población, que deberá tener además acceso, a través de cauces democráticos, a la elaboración de las opciones de investigación). És una llàstima constatar que hem avançat tant poc en 44 anys. En especial, sobre l’abocador del Garraf, veiem ara que s’ha acomplert els presagis dels experts científics i espeleòlegs. L’impacte de la decisió d’ubicar a la Vall d’en Joan de l’abocador es manifesta ara amb gravetat i, si no fem res, continuarà afectant la qualitat de vida i salut dels ciutadans durant molt més anys.

¹Campmany, J. 2009. L’abocador del Garraf i el desviament del Llobregat, dos projectes clau en el naixement de la consciència ecologista. Materials del Baix Llobregat 15:19-29.  ²López Camps, J. 1975. El manifiesto de Garraf. Destino. Març. pàg.11