Per a diverses candidatures a les darreres eleccions municipals el projecte de fer de Sitges una smart city va ser un dels reclams principals. Malauradament, aquelles intencions, un cop al govern municipal, han quedat difuminades en ben poca cosa. És cert que l’aparició del SARS-CoV-2 ha pogut trastocar algun dels plans inicials, però també ho és que ara més que mai cal la transformació econòmica i social per reeixir del forat on la pandèmia deixarà els conformistes. Un dels aspectes que hem de millorar tots plegats és en la consideració que tenen les dades que caldrà gestionar per esdevenir realment una smart city. Abans cal convertir-se en una data city: sense dades a gestionar no cal ni posar-se.

El tractament de dades quan serveixen per predir el temps, per salvar les víctimes d’un accident o per felicitar l’aniversari d’un amic quan ens ho diu Facebook, gairebé a ningú els pot resultar agressiu. Ara, una altra cosa és quan dades relatives a nosaltres mateixos o al nostre comportament, fins i tot de manera anònima, poden circular per no se on. Aquí ha estat molt significatiu el rebuig a l’ús de la telefonia mòbil com a eina pel control del casos de la COVID-19. A altres països, molt més avançats en aquest aspecte com Corea del Sud, utilitzant massivament informació del GPS del mòbil i de les targetes de crèdit, han estat capaços de gestionar molt millor la pandèmia.

Si Sitges vol realment esdevenir una smart city ha de començar per tenir dades pròpies, moltes i diverses, per tal de poder-les gestionar pel bé de la ciutadania en general. Cal ser oberts i tolerants amb la tecnologia. Cal donar accés a la informació del que fem per rebre els beneficis del que pot fer una gestió intel·ligent de la mateixa en el seu conjunt.

(Publicat a l’Eco de Sitges, 17 juliol 2020)