La recaptació de fons és una feina dura …
És més fàcil recaptar fons per a un programa que ajudi a nens abandonats a Somàlia que per a una activitat científica que expliqui la física als nens de les escoles locals.
És més fàcil patrocinar un popular equip de futbol que un esdeveniment científic en què participin premis Nobel.
ESTÀS D’ACORD?
Pots baixar-te la presentació aquí: Fundraising for science events, JMas, Liblice 2008
Les pandèmies han afectat i afectaran la humanitat per sempre. A mesura que la vida a la Terra evoluciona, també ho fan els agents infecciosos (bacteris, virus, etc.) buscant noves maneres de sobreviure i propagar-se. Els humans hem après que l’ús de la tecnologia ens pot ajudar a prevenir l’amenaça infecciosa. La COVID-19 ens ha demostrat, tanmateix, que el desenvolupament de la tecnologia no funciona igual en tots els aspectes de la vida. Si bé la mobilitat, per esmentar un exemple, ha canviat dràsticament en el darrer segle, les mascaretes (o els dispositius de protecció contra microorganismes, partícules o contaminació de l’aire) no ho han fet. Si veieu una foto d’algú durant la grip espanyola del 1918, veureu que porten la mateixa mascareta que avui durant el temps del SARS-CoV-2. Els aparells HEPA de filtració de l’aire i els d’aire condicionat s’han multiplicat en els edificis, però no ha passat això a nivell personal. Així doncs, hi ha ara una enorme oportunitat d’innovar mitjançant la miniaturització d’aquests equips.
Un any després de l’inici dels abocaments de residus urbans de la ciutat de Barcelona a la Vall d’en Joan al Garraf, naixia oficialment el 18 de febrer de 1975, avui fa 44 anys, l’ecologisme a Catalunya. Segons explica Campmany1, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona van participar en una sessió Ramon Margalef, Ramon Folch, Carles Gràcia, Joaquim Monturiol, Pau Pérez de Pablo, Joan Anton Raventós i Joan Senent-Josa. Aquests darrers tres, de l’Escola d’Espeleologia de Catalunya, van ser els autors d’un demolidor informe sobre la contaminació que l’abocador ja havia generat en pous i el riu subterrani de La Falconera. A l’acte es va llegir el Manifest de Garraf2 que feia èmfasi en la necessitat que els coneixements científics es tinguessin en compte a l’hora de prendre decisions polítiques. Entre els seus punts –els quals gairebé es podrien subscriure avui fil per randa-, volem destacar-ne el tercer (Democratización de la política científica en España, en el sentido de adecuarla a las necesidades inmediatas de la inmesa mayoría de la población, que deberá tener además acceso, a través de cauces democráticos, a la elaboración de las opciones de investigación). És una llàstima constatar que hem avançat tant poc en 44 anys. En especial, sobre l’abocador del Garraf, veiem ara que s’ha acomplert els presagis dels experts científics i espeleòlegs. L’impacte de la decisió d’ubicar a la Vall d’en Joan de l’abocador es manifesta ara amb gravetat i, si no fem res, continuarà afectant la qualitat de vida i salut dels ciutadans durant molt més anys.
1Campmany, J. 2009. L’abocador del Garraf i el desviament del Llobregat, dos projectes clau en el naixement de la consciència ecologista. Materials del Baix Llobregat 15:19-29. 2López Camps, J. 1975. El manifiesto de Garraf. Destino. Març. pàg.11