Com tants altres professors universitaris, he experimentat un gran canvi en la docència aquest passat curs a causa del COVID-19. Hem canviat les classes presencials per les classes en línia intentant que sigui el més adequat i flexible per als nostres estudiants, però també ens hem hagut d’assegurar que obtinguin els coneixements i les competències que s’esperaven per a aquesta matèria. Passar a l’ensenyament en línia no és un gran problema si es planteja abans de l’inici del curs. Fer-ho enmig del curs ha estat fer un esforç enorme per a tots. I, a més a més, és probablement el repte més ingent que he fet a la universitat: el fet de transformar sessions pràctiques de laboratori de microbiologia a la docència en línia.
Life Sciences
Elevat potencial d’innovació en mascaretes
Les pandèmies han afectat i afectaran la humanitat per sempre. A mesura que la vida a la Terra evoluciona, també ho fan els agents infecciosos (bacteris, virus, etc.) buscant noves maneres de sobreviure i propagar-se. Els humans hem après que l’ús de la tecnologia ens pot ajudar a prevenir l’amenaça infecciosa. La COVID-19 ens ha demostrat, tanmateix, que el desenvolupament de la tecnologia no funciona igual en tots els aspectes de la vida. Si bé la mobilitat, per esmentar un exemple, ha canviat dràsticament en el darrer segle, les mascaretes (o els dispositius de protecció contra microorganismes, partícules o contaminació de l’aire) no ho han fet. Si veieu una foto d’algú durant la grip espanyola del 1918, veureu que porten la mateixa mascareta que avui durant el temps del SARS-CoV-2. Els aparells HEPA de filtració de l’aire i els d’aire condicionat s’han multiplicat en els edificis, però no ha passat això a nivell personal. Així doncs, hi ha ara una enorme oportunitat d’innovar mitjançant la miniaturització d’aquests equips.
Novacene, de James Lovelock. El naixement d’una nova era
Després de llegir l’últim llibre de James Lovelock (tot i que ja té més de 100 anys d’edat i que acaba amb un cert comiat, sincerament espero que no sigui l’últim …), em reafirmo en la meva idea que estem davant d’un dels genis del nostre temps, capaç de veure les coses amb una perspectiva que molt pocs reconeixen. A “Novacene. The coming age of 
hyperintelligence” (Penguin Books, 2019) ens ensenya com serà el futur molt abans que siguem conscients del canvi que s’està produint. L’home que va ser capaç de determinar si hi havia vida a Mart sense haver d’enviar missions al planeta o que va conceptualitzar el comportament holístic i autoregulat del planeta Terra mitjançant la hipòtesi Gaia, ens anuncia ara la fi de l’Antropocè i l’inici de l’Novacè. És aquesta una nova era governada per sistemes evolucionats d’intel·ligència artificial que prenen decisions molt millor que nosaltres els humans, però amb qui compartim un mateix objectiu: mantenir la Terra habitable. L’escalfament global i la nostra relació amb el Sol són els grans reptes que junts haurem de vèncer. Els sistemes d’intel·ligència artificial tampoc resistirien un increment de temperatura. Tots hem de prioritzar mecanismes de refredament de la planeta que contribueixin a mitigar els efectes de l’escalfament global.
(Maig 2020; escric això en el moment que Itàlia decreta el confinament d’una població de 16 milions de persones per evitar la propagació del coronavirus Covid-19 aparegut a Wuhan, Xina. Amb la cancel·lació massiva de viatges haurem de calcular l’estalvi en emissió de gasos hivernacle que això ha produït.)
El manifest de Garraf, 44 anys després
Un any després de l’inici dels abocaments de residus urbans de la ciutat de Barcelona a la Vall d’en Joan al Garraf, naixia oficialment el 18 de febrer de 1975, avui fa 44 anys, l’ecologisme a Catalunya. Segons explica Campmany1, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona van participar en una sessió Ramon Margalef, Ramon Folch, Carles Gràcia, Joaquim Monturiol, Pau Pérez de Pablo, Joan Anton Raventós i Joan Senent-Josa. Aquests darrers tres, de l’Escola d’Espeleologia de Catalunya, van ser els autors d’un demolidor informe sobre la contaminació que l’abocador ja havia generat en pous i el riu subterrani de La Falconera. A l’acte es va llegir el Manifest de Garraf2 que feia èmfasi en la necessitat que els coneixements científics es tinguessin en compte a l’hora de prendre decisions polítiques. Entre els seus punts –els quals gairebé es podrien subscriure avui fil per randa-, volem destacar-ne el tercer (Democratización de la política científica en España, en el sentido de adecuarla a las necesidades inmediatas de la inmesa mayoría de la población, que deberá tener además acceso, a través de cauces democráticos, a la elaboración de las opciones de investigación). És una llàstima constatar que hem avançat tant poc en 44 anys. En especial, sobre l’abocador del Garraf, veiem ara que s’ha acomplert els presagis dels experts científics i espeleòlegs. L’impacte de la decisió d’ubicar a la Vall d’en Joan de l’abocador es manifesta ara amb gravetat i, si no fem res, continuarà afectant la qualitat de vida i salut dels ciutadans durant molt més anys.
1Campmany, J. 2009. L’abocador del Garraf i el desviament del Llobregat, dos projectes clau en el naixement de la consciència ecologista. Materials del Baix Llobregat 15:19-29. 2López Camps, J. 1975. El manifiesto de Garraf. Destino. Març. pàg.11