La voluntat política no és exactament el mateix que la capacitat de gestió de l’administració pública. Aquesta diferència porta a confondre la qualitat d’un polític (fins i tot la seva honestedat personal) amb els resultats fi nals de l’administració pública de la que ha de respondre. Per exemple, en al cas dels desnonaments, cap polític té la voluntat política de fer fora de casa seva unes persones grans; el que sí es manifesta és la seva incapacitat de gestió d’un problema complex. El fenomen dels indignats s’ha aprofitat que l’administració pública no innova prou i no ha estat capaç (com han fet altres sectors) de posar al ciutadà al centre dels seus processos operatius.
Aquest és el punt de partida del meu llibre titulat “Eines per a la millora de la gestió municipal: innovació en els serveis públics”. Correspon al segon volum de la sèrie Quaderns de l’Electe, que acaba de publicar la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE) de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). És el fruit del meu treball en el Màster de Govern Local de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’ACM.
La motivació del llibre, com dic en la introducció, “no és altra que la de mostrar eines i maneres de pensar als electes i als gestors públics, per encarar un dels reptes que considero cabdals en el moment present del sector públic: hem d’innovar per sobreviure. Ens cal innovar, fer les coses de manera diferent.” En concret i de manera detallada introdueixo la metodologia de design thinking a la innovació en els serveis públics.
De manera especial, com diu el catedràtic Carles Ramió en el seu pròleg del llibre: “..les tècniques que proposa l’autor són més creatives, fomenten la reflexió i els canvis sense generar més burocràcia a la que ja tenim i que és inevitable. A banda, l’autor fa una migració afortunada d’unes tècniques pensades per a la gestió privada cap a la seva aplicació a l’àmbit públic i que poden aconseguir un veritable valor públic. “
Eines per a la millora de la gestió municipal: innovació en els serveis públics.